Tot just presentada la PAC 3, i “sant tornem-hi”. Encarar la PAC 4 en plena voràgine nadalenca. Sopars d’empresa, consumisme pur malgrat la crisi, menjars familiars, festes,... Sobrepassats per la feina (sembla que el món s’acabi i hagi de quedar tot enllestit), per les PACs que hem de presentar d’altres assignatures, per seguir el fil de l’assignatura, el debat, el tauler, el fòrum, l’espai de treball, per no perdre’ns alguna cosa pel camí.
Consensuar la presentació del projecte, i pel 28 de desembre! No era pel gener ?
Un altre cop a córrer, sembla que ja ens hem acostumat durant el semestre a fer maratons, però amb esprint final per estar a l’alçada de les circumstàncies.
En aquesta PAC, però, afegiria que la comunicació ha estat més fluïda, i que tot i haver de córrer, no ha estat per deixar la feina pel final, sinó perquè una wiki acaba essent un projecte sense final. Sempre es pot afegir, canviar, millorar-ne alguna cosa. Així que donar per tancada aquesta tasca és difícil. Què us haig d’explicar!
I a més, pensar en com fer la presentació. Provant noves eines (slideshare), encara que finalment no vam utilitzar aquest format. Però com la resta d’eines emprades, molt bé, molt útil. I aquest és l’objectiu de l’assignatura CTIC, encara que el treball de fons moltes vegades no quedi reflectit en el treball definitiu.
La revisió i valoració del grup en el decurs del semestre és que ha estat un repte gratificant, que de ben segur ens ha ajudat a conèixer la realitat del treball virtual en grup. En iniciar el debat amb el cas que ens proposà en Joan, pocs esperàvem que hauríem de treballar amb desconeguts i arribar on hem arribat.
Ara és més fàcil mirar enrere i veure quins acords és important consensuar, quins objectius són realistes o no. També perquè coneixem millor la dinàmica de treball de cadascun de nosaltres, i per la confiança generada, que fan millorar la comunicació entre companys.
En el cas del grup e-Empresa crec que els objectius inicials i els acords grupals s’han aconseguit. Potser d’entrada ens semblés un projecte poc ambiciós, però el resultat, per nosaltres, ha estat prou satisfactori.
I només em cal agrair els companys de grup, perquè realment ens hem complementat. Allà on no arribava un, ho feia l’altre. Perquè ens hem animat i recolzat en moments que la moral estava més baixa -que tots tenim dies complicats-. En el nostre cas treballem tots tres, i tots tres tenim parella i fills. No sempre és fàcil compaginar-ho tot, i no fer sentir-se exclòs a ningú, sobretot a la parella i els fills.
Gràcies Teresa, per la teva empenta i decisió en moments importants. Gràcies Ramón, pel teu esperit. Gràcies també Elizabeth, per la teva aportació en el projecte. I a tots, per la vostra predisposició per ajudar els companys.
Fins la propera aula!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada